conducció

menes o men?

conduces o conduzco?

Sibil·la

Quan pels carrers encara no hi havia cotxes i entrava a les cases amb un "ave María puríssima", temps on encara l'ullastre es doblegava i un parell de monjes i capellans ens disenyaven en l'imaginari infantil un món plé de sants, verges i àngels.
Jo era escolanet.
De tot aquest temps men record de tres fets que romanen gravats al meu patrimoni emocional. Dos son funerals: el de Franco, amb l'esglesia plena a vesar i amb els semblants de la gent tristos i el funeral del meu padrí, amb la càrrega emocional que això comporta.
El cant de la Sibil·la és el tercer.
El dia de nitbona, a la misa del gall, hi havia galtades entre els escolans per servir la misa, no ho record massa bé, però un parell de vegades me va tocar i vos asegur que l'emoció de sentir que no escoltar, el cant de la Sibil·la per una nina que encara no havia canviat la veu, amb una espasa entre les mans, me feia sentir una sensació que no ha desaparegut amb el temps, encara ara m'emociona.
El fet que la UNESCO hagi declarat equest cant com a patrimoni inmaterial (que deu voler dir això?) de la humanitat, ha refrescat aquells moments feliços de la meva infantesa i esper que a altres nins d'arreu del món els ajudi a crear-los.

somni

És difícil posar proa a un somni, emperò, la tristor més absoluta, és no tenir-ne cap.

jugar

m'agrada molt jugar a despistar,
tot el contrari de crear protocols;
l'efectivitat per l'imaginació.