l’encalentidor és massa vell i to recorda
i al trispol de la cuina,
un vasiot vol fer-se notar,
emperò les velles rajoles de test engoleixen l’igua
i amaguen les proves de la seva intermitent presència
estàs dret, despullat, devall del dintell,
fumes i mires cap a la mar,efecte himnòtic, recurrent,
atura el temps,
és una redundància,
de fet:
venir aqui és entrar a la càmara lenta
l’ embat es treu la son i massola la cortina de lli,
que com a únic impediment d’entrada,incumpleix el seu comès,
emperò atempera un sol que en pocs minuts a passat de càlid a calent.
per res canviaries aquesta espartana casa,
activadora de sensacions amalgamades amb subtils esències oníriques,per totes les comoditats que tens a ciutat,
nua d’artificis, plena de vida
només son quatre pedres amb sostre
sobre un penya-segat damunt la mar
inaccesible si no ets un ocell.
amb un sol arbre,
una figuera que vas ajudar a sembrar
fa tant temps!
Brian Eno – 1/1
