son munts de llibres,
pels cantons abandonats.
Lletres borroses engabiades,
decidides a escapar-se;férrea voluntat d'ensinistrar-les,
lluita de dèries per alliberar-se.
Necessites silenci per ordenar,
per apagar el foc que tot pensament atiasonoritat alentida,
pel gruix de la migració dels renous
s’ha acabat la ingenuïtat,
ingenuïtat en la interpretació del que vius;el blanc sacramental de l’atrezzo
bescanvia al gris,
el gris empíric de les decepcions.
emperò el caminar no s’atura
tot recorregut après,no son més que cicatrius vistoses;
van desterrant el temor,
en gasten les existències
que el dia dia va acumulant.
