Per molt que corris,
com el conill d'Alicia,
sempre arribes tard,
no importa les vegades que mires el rellotge,
aquest sen riu
i tu no et mous
Pensaments que et col.loquen
en la foscor del túnel
i malgrat la ceguesa del moment,
lluites per trobar la lluminositat que el sol aporta
per poder mostrar amb la seva força,
el que t'agradaria
si no hi hagués tants impediments
Que fàcil és en la soletat traquila,
moure les peces d'aquest gigantí escac,
somnia truites de utopies personals!!!
que dona mil i una voltes
a les deries que ronden pel cap
Però no és el mateix pensar
que sortir a ballar!
