monstres

Amb els anys,

treballant dur,

vam construir un clot

folrat de formigó,

allí vam tancar l’animalitat

i de guàrdia vam posar

el viu i deixa viure

El pare vigilava

i pareixia treballar

per allunyar les alimanyes de les ovelles

quan el que realment feia

era maquillar-les,

també els ensenyava a somriure

Les mil cares aparents
dibuixades amb asombrosa facilitat
només eren una mostra més
de com es poden transformar

Els fills,

un cop desplomats,

encara amb ressaca de pa i circ

els reien les gràcies

El despertar,

gris i traumàtic

pel fet de no ser per tots igual,

està erosionant el formigó

Vigilem idò els monstres

encara amagats,
tancats baix set panys.

El guàrdia ja no hi és,

i son moltes les provocacions
que es presenten en forma de clau