Un dolç desequilibri emborrona per moments els sentits,
te guia la inèrcia, el costum,
cap a la confortable estructura del divà
els cordons de les sabates son el derrer entrebanc cap el desig d’estirar-te,
esperar placidament com el cos flexibilitza tota la maquinaria.
Els derrers parpellejos son per veure com te mira
i ja no saps si ho veus o somnies.
Deixa caure el vestit a terra
accepta la invitació en forma de braç obert
i serca acomodament devall del teu cos,
instintivament la ma esquerra serca la calidesa del seu pit
i a poc a poc vos abandonau al somni reparador.
El cervell, alliberat, ordena a tot el pèl corporal creixer
i mil i un cabells es fan llargs en una carrera sense temps,
arrelant a la pell del sofà
hermós entrellaçat de branques,
lentament enfosquint l’estança
que vos guareix del mon diari
en la necesaria recerca de la coneixença de un mateix.
Te despertes amb la pluja de la condensació
i com una serp, la veus reptant sobre la pell lubricada,
lubricada per la calidesa de la passió
humitat, calor, suor, condensació, luxuria...
la luxuria de dos cossos que en l’acoplament
en son un i més potent.
