Amb el sol de l'hora baixa a l'esquena;
alenant fort,
l’esforç ho requereix;
corres sobre les clapes netes de neu
en questa muntanya que t’ha vist creíxer
El decorat que s’obre davant els ulls,
escombrades les impureses
per la llum creixent de primavera,
alleugera el reneg dels músculs en avançar
Ja no ets nin, ni jove...
i només el rigor après
entre arbres, vent gelat i silenci,
et tornen a la fortalesa de quan al·lot
i si, és sacrifici i esforç,
però aquí, mai
et canses
