Amb la gradual foscor de la pell
t’agermanes amb el sol,
gest valerós,
davant la temença de la gent,
que es mou sigil·losa,
en la continua recerca d’ombres
Temerari més que valent
ja que esposat com estàs,
sense protecció,
ets fàcil presa de les cremades
Però amb mocador al coll
i amb l’aliança del vent
fites altiu a la suposada força;
malgrat la llum encegadora,
tens confiança
Encara ets jove i valent
net de temors
saps que el migdia ja ha passat,
ara recula,
ja tornarà demà a l’alba.
ja tornarà demà a l’alba.
fotografia de Cecilio Paniagua