diumenge, 29 de desembre del 2013

valentia?

Amb la gradual foscor de la pell
t’agermanes amb el sol,
gest valerós,
davant la temença de la gent,
que es mou sigil·losa,
en la continua recerca d’ombres

Temerari més que valent
ja que esposat com estàs,
sense protecció,
ets fàcil presa de les cremades

Però amb mocador al coll
i amb l’aliança del vent
fites altiu a la suposada força;
malgrat la llum encegadora,
tens confiança

Encara ets jove i valent
net de temors
saps que el migdia ja ha passat,
ara recula,
ja tornarà demà a l’alba.




fotografia de Cecilio Paniagua

felicitació de nadal

Caure en els artificis de la sinuositat
és perfectament comprensible
però trobar una llista competent de nexes,
de complicitats,
això ja és més difícil

que sempre quedi la llum de l'esperança
molts d'anys
antoni coll