Els dies de pluja, me col·locava al portal desde on observava com tota casta de fulles, llavors, branques i qualque paper navegaven carrer avall amb considerable velocitat; un exercici recurrent era fer barcos de paper i seguir-los amb la vista carrer avall.
En deixar de ploure i aprofitant l’encàrreg de comprar el pa o el que fos que es necessites a casa, abaix, al sedaç de l’imbornal del clavageram, hi havia tota casta de naus, ja fosin en forma de clovelles de ametlla, branques o vaixells de paper ideats per capitàns intrèpits.
Tot era una massa, ara carent de qualsevol bellesa.
