diumenge, 10 de febrer del 2013

Xicolati


Un caramull de roques amuntegades,
formen una piràmide imperfecte,
tan tosques, que contínuament cauen
del capcurucull, muntanya avall.

Xoquen contra les parets del cervell,
desplegant les seves aromes
i tot un castell de focs artificials.

No et queda més remei que aixecar-te
i amb el rumb marcat cap el rebost
t’atances a la pila de rajoles,
mil formes diferentes poden adoptar l'essències del desig,
et promets que n'agafaràs dues i tornaràs cap el sofà
que el que estàs llegint tornarà a ser primera prioritat.

T'enganes, i a més ho saps
hi haurà molts més viatges...
t'adones que el millor és agafar la tableta
i gaudir-la en la seva totalitat.