tots el elements perpendiculars en el camí traçat cap a Ítaca.
quina gràcia pensar sols en el destí final
no vam tenir els mestres adecuats?
només alguns punts de referència,
no marcats en la visualització d’abans de sortir,mereixen el mínim d’atenció!
si vas amb el pilot automàtic,
perquè estar atent a les formes del camí?amb la cobertura al mínim,
sols permets ser destorbat per part de la paleta de colors -.
I si quan encegat per un d’ells
perds tota noció de allà on vas?
i si per ventura de una petita reflexió
conclous que el fet de caminar és el bé més preuat?
demana als Deus idò que l’encegament sigui de jove
així el rrecorregut fins el destí final serà llarg.I saborós.
John Coltrane – Like Sonny
