El que començà com a exercici
s'ha convertit en atribut;
et pots seure a qualsevol lloc
i passant totalment desapercebut,
t’introdueixes,
a molts metres lluny,
ni que sigui a una petita finestra,
a l'escena que es representa
Vampiritzes la conversa
i com un espectador pasiu,
en una mena de boira que et fa invisible,
enrevoltes els actors;
els ensumes, escoltes...
inspires l'essència de la vida!
aquesta que amb crits,
es dissipa per l'ambient.
Després, tip i saciat,
com si de un bon sopar es tractes,
en fas la digestió,
ara ja només et queda,
filtrar a l'alambic personal
una vivència que en principi era aliena
i ara ja en forma part
del sac de les destreses
fotografia de Robert Adams
