Res com el vertigen de corre muntanya avall...
passar enmig d'alzines, pins i garrovers,
sentir com la disposició dels arbres,
el verdet i altres herbes lliscants,
juguen a veure si caus.
El cor batega fort,
la sang és calenta
imbuït tot per la força gravitatòria
de uns cabells que enrevolten la mirada.
Et reinventes dia a dia,
acceptant les mutacions continues
de uns sentiments...
que abandonaren fa temps,
el refugi de la comoditat.
Mires de front l’horitzó,
malgrat mil i una tempestes esperin,
estàs obert als desafiaments.
