obert a discrepàncies

Res tan emocionant com a una confrontació no beligerant devant un fet, opinió o interpretació

per aixó és necessari saber triar l'adversari.

Adversari?, noooo.

Qui millor que el teu amant amic i amat

a qui fer sentir el goig espontani de l'hermeneutica

només hi ha parabens

en saber confrontar distints pensaments

si tens el teu aaa

sumes dia rera dia motius per una gran disquisició,

has d'esperar,

no hi més remei si l'altre part no hi és,

emperò no és inconvenient

el plaer de la paraula sap esperar

com a un combat entre guerrers, prepares... 

se m'oblidava, no volem ni vencedors ni vençuts,

no és una guerra!!!

sols emocions... 

defensar apasionadament una tesi, un punt de vista no té perquè ser desde perspectives contraries.

torna a ser el plaer de la paraula

fes-la servir també com a necessaris arenjaments

per encalentir la sang de la passió

amb el desig de que acabi en un combat entre pells

sols al començament...

per què acabarà en fussió,

només mostrant els caps per damunt dels llançols 

el nexe s'enfortirà i cohesionarà ...

una pròxima conversa

que ens enviarà de nou al ring...

dels fluíds del desig


crazy (Seal)

itineraris emocionals II

t'encamines en un dia feiner, per accentuar el fet de que no hi haurà gent, pels paradisos infantils, sercant el preuat silenci.

També és acceptat el siular de la brisa maigenca entre les fulles verdes dels ametllers.

El sol alt i calent convida,

tú només hi has de posar les adecuades condicions sensitives ...

Revius l'adolescècia quan feies el mateix camí amb la senalla anant a l'escola, només els mesos soleats abans de l'estiu.

a l'hivern estava vedat, encara no estava asfaltat y el fang no casava massa bé amb les rajoles impolutes de casa, ufff la mare!!!

No era el camí més ràpid ni el més transitat...

Si el més hermós, el més recordat .

Fou l'escenari escollit per trobar la necesaria intimitat per posar amb veu alta les primeres paraules sortides del cor, d'agafar per primera vegada la ma estimada,

de les primeres rialles conjuntes...

allà te vas embriagar per primera vegada del perfum que desprenia la proximitat del seu coll...

sens una botzina que te desperta de l'ensimismament

tens un 4X4 a qui fas nosa per passar

no distingueixes qui el mena, tampoc diu bon dia

el seu claxon fa que te sigui revelat un altre escenari més real

i

apareixen

residències fora d'escala amb tancaments com si fossin castells,

casetes velles i bucs sense acabar ... 

devora la suposada suntuositat de algunes, conviuen terrenys amb els ametllers sense podar, amb les ametlles de l'any passat com a testimonis de l'abandó al quefer diari que requereix una terra plena de vida explosionada els mesos passats.

Hi ha cotxes vells rovellats, rodes usades amuntegades, papers a les voreres, brutor, plàstics vells...

men vaig

ja només me queda recordar...

situacions que ara se no repetiré mai més.

Ha quedat constatat

el que diversos autors ja havien dit

els únics paradisos

son el perduts

era aixó el que desitjavem quan adolescents idealistes imaginavem un món amb més llums?

The heart asks pleasure first (Michael Nyman)