Alfabet uniforme de temors,
a un sementer immens, brodats!
ordenats, no en falta cap.
Matinar dia rere dia
conrar de sol a sol,
la anhelada saviesa!
No ho posa fàcil, es resisteix,
exigeix preuat tribut
demana la teva suor, te vol exhaust.
A l’escud li costa tapar-ho tot,
en venen de totes direccions,
recuperar l’alè, continuar...
Empeny amb força!!!
malgrat la gegantina ombra
davant, no son res.
