al parc, entre la ombra fresca,
a la illa frondosa i ombrívola,
enmig del solarrio que comanda,
avances sense acabar de trobar l’equilibri
la cinta tensa entre troncs ben assentats,
caminar o ballar,
provar-ho un i altre pic
i amb un dolç vaivé jugar a no caure
així i tot, la mires...
cercant una complicitat encara no estrenada...
et donarà la força, si caus,
de tornar a intentar-ho
mentre, ajaguda a l’herba,
davall l’esmentada cinta,
l’objecte del desig roncereja,
llegeix a poca distància
aliena a tot, o no, redola
una presencia dolça
la fa sentir bella i anhelada
