de una escala de fusta recolzada al tronc de un taronger
en prepares una eina per traspassar,
tots els murs que es posin per devant.
A l’obrador la deconstrueixes per facilitar,
poder-la ubicar a la butxaca més petita dels texans.
entres a l’estança i devora l’escala,
les veus a totes ordenades.
Les guardes pel moment en que te decidiràs...
ja les tens totes o encara serques excuses?
sempre has fet el que de tú s’esperava,
baix dels designis arbitraris de la moral cristiana,
ha arribat el moment de desbordar el guió?
una remor t’encalenteix la sang
es passetja dia a dia l’ànima enrevoltant.
Una cosa si és clara:
has de creuar la pantalla,
sentir el fret quan tot es blanc
i les gotes de suor quan el sol torra la pell,
a la vorera de qualsevol càlid recipient
ple del líquid element.
Tom Waits – Downtown Train
