la calentor el desperta de la llarga anestèsia de la resignació
i la vergonya que tant temps ha amagat en la foscor
reverdeix
ara és il·luminad per la llum ataronjada.
Elles, jugant, amb la curiositat de un nin
es fan seves tots els detalls
De la por inicial a bussejar per la seva ànima
a la intensitat en que el cap carbura les mil possibilitats.Tornar a l’esplendor un cos, fins ahir, brut i abandonat.
Pendents de no apagar-se, avancen lentament,
provoquen pesigollesla calor focalitza, la llum maximitza
i els fluïds brillen per mostrar el fons de la tristor
mucoses brutes i lletjes
incomodes en principi a l’exposició
posteriorment netejades per la suma de calor llum i il·lusió
Espasmes per l’entrada de l’aire fesc
després de la netejasusceptibilidat a l’aire tan net
necessitat de creure en la nova situació.
Després de tanta foscor
no pensa en recompensesla claror amb que ara s’exhibeix
tapa la golafreria de demanar-ho tot