la brillantor dels grans d’arena
reflexen un sol que enlluerna,
emperò no el suficient per sentir
com tot es repeteix.
un nin prim i llargarut juga a pilota,
banyadors llargs fins el genolls,
tres amics més redonets,
li disputen la rellevància
al racó, cinc nines,
passant la ma continuament pel cabell...
assegudes, riuen nerviosament,
despertar primarenc de les hormones.
malgrat cadascun al seu grup,
tots sercant el seu lloc
sensació de deja vu,
ho has viscut de molt aprop
en la persona de l’actual aprenent d’homme,
quan deixava de ser nin.
el vapor de l’ascendència,
encara restava líquid i fresc
ahir era un somriure
avui ja només és un record,
i reverdeix cada any
en les figures d’aquets nins
que juguen incansablement a fer-se grans.
Littlething Jimmy Eat World
