diumenge, 28 d’octubre del 2012

treva


Llépol com ets
de la blancor
entesa com a silenci;

Cerques en aquest color
la llum balsàmica,
interpretada aquí,
com a pomada cicatritzant,

Apaga la sed quan ets sents minvat,
i a força d'insistir,
de les seves conseqüències,
en relativitzes les errades

Llavors,
sols després:
guaites a la realitat....
i la carència destorbant,
ha fuita
ja no hi és,
ha escampat