pray for rain

Aquell home es va passar la ma pel front llevant-se la suor, va recol·locar-se el capell de palla que el protegia del sol maigenc, s'acotà i agafant una mica de terra amb la ma constatà el que ja sabia, terra aixuta implorant una mica de aigüa, necessitat de pluja.
En Miquel estimava la terra, terra que abans havien estimat son pare, es padrí i abans que ells, els seus ancestres; creia tenir una conexió més profunda que el sol fet de cuidar-la just per la collita. Aquella terra el feia feliç: de la verdor de la primavera a la cremor del mes d'agost, també l'estimava al novembre quan parexia morta perquè ell sabia que la primavera sempre torna i amb ella la verdor, la vida.
Estava preocupat, la terra tenia sed i ell estava desconcertat, no sabia que fer. Va decidir pasar una nit al ras, sercant la conversa amb els astres, cridant els elements, no va dormir amb tota la nit concentrat en cercar un diàleg on només hi havia un monòleg.
Quan vençut ja a l'alba es va dormir va somniar que plovia i que la terra li ho agraia.
Es va despertar banyat, minuscues gotes l'acribillaven per tot el cos, plovia, era real , plovia.
L'amor per aquella terra havia conmogut els elements i ploraven.


pray for rain dels Massiv Attack han inspirat aquest text, just és que els escoltem.

trobar

va sortir abrigant-se del soterrani aquell, feia fred.
Li acabaven de introduïr un virus i encara no n'era conscient.
En arribar a casa va sentir com una avellana a la gargamella, no devallava cap els intestins com un aliment qualsevol, no, sino que pujava cap el cervell, aquell menjar era pel cap.
Hi havia un cúmul de interrogants orbitant aquell fruit esfèric; sabia que el tenia malgrat no pogués arribar a compendre res del que era.
Li va donar moltes voltes en els dies, setmanes, mesos succecius.
La curiositat per comprendre aquella llum intensa del cap, l'havia fet llegir, escoltar, reflexionar, a vegades defallia, emperò la llum era cada vegada més intensa i aixó li donava la sensació de que era aprop, molt aprop, per aixó seguia llegint, escoltant, reflexionant...
Un dia qualsevol, de fet estava menjant un gelat de vainilla vora la mar, el cóctel gelat + fresca brisa marina el reconfortava d'aquella calor agostina, sen va donar compte de que aquesta recerca n'era la clau!!!
Li havian ficat un missatge pel que encara no n'estava preparat intelectualment, allò el va fer orgasmar, havia trobat la flor romanial.
Qualque dia podria ser que tenguesis la sort de poder-lo veure sercant una nova llavor, no és gaire diferent a tú, emperò el reconeixeràs pel pas ferme i pel somriure de qui se sap feliç.


(Tricky) Time to dance