Dintre del primer mon,
suposadament civilitzat,
quatre parelles sopen a vorera de mar.
Cuberts,
copes i plats
al seu lloc, ben col·locats,
armonitzen.
Converses
ben trenades,
veus ,
paraules i tons,
tot ben
estructurat.
Robes ben tallades
i perfums ben mesclats
dibuixen l’aura dels ben nascuts
A la pantalla plana:
edificis que juguen a caure,
calaveres de cotxes rovellats,
i angoixa a la cara dels infants.
Politiques, religions...
països àrabs en destrucció.
estan alluny?
Tornant a la taula
es sent un rot,
i en argumentada explicació:
això entre els àrabs
és de molt bona educació!
