Un sol sobre el mar d’argent te crema els ulls,
Emperò tú no ten tems,
La sang alimentada per la gula no to deixa veure
Avui, has canviat els mocasins i la corbata italiana,
Per aquesta roba de diseny alemana
I amb uns amics has sortit a la mar,
on tota casta d’enginys mecànics sobre aquesta llanxa ràpida,
son depositats al seu lloc i en perfecte funcionament,
per fer dels tunits agafats, la base del banquet
que avui vespre es cel·lebra a Can Pep
a la possessió de muntanya.
De tornada, amb una torrada de guiri, abans de tornar a Ciutat
Fas unes cerveces i rebobinau la pescada,
també fas una ullada a tot el color interessant que es pasetja per Porto Colom
acompanyades o no.
Puges al descapotable i deixes que l’aire te despentini,
Com a primer gest de l’abandó momentani,
D’aquesta imatge impoluta que ja té prestigi
I amb el pilot automàtic posat, te deixes anar amb els pensaments…
Ja a casa, retornes a itàlia
i impecable, enfiles cap a la muntanya.
Un quartet de corda sona i dona suntuositat al soparfesta,
Ten rius,
ja saps com acaben…
I
La veus al portal,
elegant, sexi, devora el seu espós,
suposes…
Te mira i te regala un somriure
perceps el contrast: la blancor de les dents, el blanc dels ulls
i la pell morena…
no la fa hermosa, la fa pitjor.
A taula, te procures un bon lloc…
El sopar, impresionant:
Ventresca de tunit roig amb prebes i albarginies torrades i
Esparregs tot trempat amb oli verjo de la finca,
Un cava molt sec i fresc de Recaredo.
Després de les postres, a l’hora dels licors i els habans…
T’aixeques i amb la mirada la convides,
Camines cap el laberint...
una ma a la nuca t’atura,
una ma a la nuca t’atura,
Te gires i els llavis humits s’atancen,
Afiques ma dins el vestit...
la pell està calenta
la pell està calenta
ella riu i te mostra, per fer-te venir gana
La llenceria triada,
La mires als ulls i el divises…
Ella te diu:
No en facis cas, com si no hi fos
A ell, això li agrada.
