Si qualcú governava aquella nit
els carrerons, aquest era el bullici, renou omnipresent que venia de totes
direccions.
Tot el
poble era al carrer i sols algunes mares amb nadons, per l'instint de
protecció, estaven assegudes a les fioles de les finestres,
sempre expectants davant qualsevol moviment, aturada o
frase solta escapada de la mar de crits i converses que es mesclaven
fins a la incomprensió.
Les
parets acomiadaven lentament tota la calor que s'havia depositat al llarg del
dia, el sol encara no acabava de ser post, però ja estaven enceses les bombetes
del fil que zigacejava entre façanes, eren de poca potència, li
donaven al carrer un toc d'escenari.
I que
no era cert que si representava una obra allà?
era de
les hores més agradables del dia, això ho sabia tothom i ho aprofitaven
passejant amunt avall. Els nins anaven amb calçons molt
curts, alguns lluïen les
genolleres pròpies de córrer darrera la pilota sense
tenir massa en compte la pobre pavimentació, plena de forats i desnivells; però
res els frenava, les nafres eren accidents
sense massa història en un món per descobrir.
Com
si estiguessin sincronitzades totes les mares començaren a recitar
amb veu alta els noms dels fills per anar a sopar; jo, esperava aquell
moment, l’impàs de una hora on es buidava de gent, de renou,
alleugerint de vida les arteries del poble. Ja tenia les
poques pertinències ficades a la petita i vella maleta de cuiro,
herència de la mare a qui no vaig arribar a conèixer, i desitjava que
la sort que a vegades ens acompanya la alliberàs dels obstacles i
pogués sortir de casa amb la discreció adequada, els seus pares
eren a sopar a fora i no podia ser altre nit, havia de ser aquella nit.
La
vaig veure sortir de la penombra, el vestit blanc impol·lut que
portava, no massa adequat per l'aventura, la feia més bella si cap, la
respiració agitada descobria els nervis propis de fer-se major de cop, ens vam
entrellaçar les mans i deixant la claror del poble vam enfilar cap la
carretera, el resplendor encara no ens havia abandonat i la por
encara no ens havia enrevoltat quan un cotxe ens va enlluernar i
frenà en sec.
.- on anau
criatures?
