Eólia

A un cel fret d'hivern,
situada a la proa del vent;
amb uns cabells negres inacabables,
governant la nau, vas 

Vint-i-tres núvols de sucre blanc

s’interposen amb la certesa
que t’han de deixar pas

saben que és part del joc,

L’estela del moviment dibuixa,

l'espectacle del flamejar dels ropatges,
centenars de metres de teixits,
arribant fins a la popa del mateix vestit
propulsat per la voluntat,
del que vol romandre baix del teu braç,

Xiulant la sempre necessària música,

tintineig de les monedes ballant,

or circumval·lant,

a la teva bella cintura.

Sirena que m'atrapa,

liqüa l’elixir de tenir-te al costat.

The Police – Roxanne

hivern?

vens i te presentes com a conservadora consagrada,
i el museu del meu cos, respira;
emperò canvii:
conservadora per catalitzadora,
esperant que obris tots els horitzons!
demostrant que més enllà,
hi ha altres colors.

Ja saps

tot lo important cara a cara;
de la pausada conversació,
només en pot sortir la purificació.
Mentres tant,
alimentar-se del rebost
una nova primavera ja és aprop.

fabulós desafiament.

Tens ben clar que sempre aprens,
enrrevesat cami aquest
que amb optica d’entomòleg
vols descifrar,
només és questió d’esperar,
el nou dia,
segur que vendrà
i t’asegur que ho clarificarà


Wilco – You And I