creient-se forta la
soca, ingènua ella
fitava amb arrogància
al vent,
sobre models espinosos guiats cap a una vida porosa,
les destreses li havien promès apuntalar certeses...
i ara derrapaven sobre precipicis inculcats;
infelicitat adornada per la suposada propietat
confonia l'ideal que de petit el van marcar
arreplegant rovisos
per un collage
llàgrimes per argamassa a un habitat de paper
que només a força de reformes s’aguantava
amb un lapsus de felicitat a preu taxat
es podia sortir de la cova
oblidar per un moment el terrors llaurats
peatge que sols indicava
la excessiva pena per algú tan insignificant
