qui em diu que
tots els que llueixen el llorer,
en son mereixedors
que no s’han
oblidat de ningú,
de aquells que
van dedicar la vida,
a crear
caminois per on travessar la foscor.
Qui decideix els
que entren al selecte grup?
aquell on tot
son para-bens
amplificats
pels que d'això en viuen
i al mateix temps s'automagnifiquen.
Que hi ha que
fer per entrar en aquest club?
i millor encara,
és necessari ser-hi per
transmetre?
Que ens
condueix a la creació?
la vanitat de
ser llorejats?
o
l’irrefrenable impuls per donar llum,
a la continua
guerra que es retroalimenta al cap?
I si fos la
recerca constant de un equilibri que mai arriba?
aquella que una
simple brisa despista,
i per la seva fina configuració,
condueix a l’oscil·lació,
condueix a l’oscil·lació,
al tabaleig constant,
aquella que et
mostra quan aprop ets de l’esclat.
