Els solcs llaurats amb continua tenacitat
llueixen ordenats,
adornant el somriure
del que ara, mai ten alliberes
Un petit matis de crema,
els embelleix,
que no dissimula,
son el plànol del pas del temps:
contabilitza, sincera
És el triomf de l’acceptació
sobre la insatisfacció,
de saber gaudir del que tens
de buscar altres belleses amagades...
i trobar-les.
