cel·la ve de cel

Cauen escates de rovell,
dels barrots rrovegats pel temps
també n’hi ha de calç
vistoses, reclamen atenció.


No estàs per plujes interiors
hi ha profunda tristor,
foscor de l’estança? no,
és la traició de qui vas creure amic.


Inicialment, renegant del do,
del do de percebre la música
de llegir-la en els éssers, elements i vents...
renegant de haver creat bellesa,
emocions d’aquelles per les que paga la gent.


Blaus i rotjos,
era el taulell perfecte.
Jo vull el que tu tens!!!


Empresonat de per vida
alluny de la seva vista
no sabia:
per una peça hermosa
sen van perdre cent.


I ara és presoner de la seva vergonya
i tu ja lliure,
evadit amb música,
la teva música.


forever young (alphaville)