renaixença

Ella va insistir que agafesin dues habitacions, ell va acceptar, era tanta la vitalitat desplegada quan volia alguna cosa que ja havia après a disfrutar dels matiços.

Havien arribat a Florència aquella mateixa tarde per tren desde Venècia, on ella havia fet ostentació de la seva sexualitat a flor de pell que suposa els vint i pocs anys. Ell la seguia, observava, escoltava i disfrutava d'aquella flor fora estiu ...

Enamorada com estava de l'art de la renaixença, Florència estava fora de qualsevol discusió en quant a una estada de un parell de dies.

Tenia la efervescència dels recien lliçenciats i ell sería el conill d'indies de les seves primeres lliçons, el més bó de tot era que ell si no era un expert en Miquel Àngels, Brunellesquis, Rafels i companyia poc li faltava, emperò les vivències que dona haver passat per un parell de relacions reconduien un carácter impensable abans de coneixer-la.

La seguia, observava, escoltava i disfrutava d'aquella flor fora estiu ...

Van quedar per sortir a fer una volta i respirar l'aire fresc de les vesprades de març, ell es va posar molt elegant, quan ella el va veure, es va quedar sorpresa perquè els texans amb bamabas que s'havia col·locat no era precisament un exemple d'armonia; va riure com si fos un desafiament i va demenar mitja hora que es van convertir en tres quarts grossos no sense abans demenar el perquè d'aquella elegància, ell sen va guardar de les explicacions i va aprofitar per disfrutar de un Dry martini envoltat pel fum de una cigarreta rosa americana.

Va devallar amb unes sebates de plataforma i tacó quasi d'agulla color burdeus que la posaven a l'altura d'ell i magnificava aquell cos esvelt, unes calces de un negre degredat i una gabardina per damunt dels genolls que deixava per la imaginació el que hi havia devall, li va llençar una mirada maliciosa, n'era conscient de la curiositat d'ell, sabia el que pensava ...

there will never be another you (chet baker)

glory box

El sol de mel i sucre que entra per la finestra de una tarda nit d'octubre ja no basta perquè els teus ulls maragda puguin desentranyar les formes que hi ha a les fotos de l'antiga capsa de cola cao que tens a les mans; t'acostes a l'interruptor i prens la llum, on abans hi havia taques ara apereixen formes, i te veus amb vestits de flors irradiant vida a tot l'espai que ocupes.
En aquesta foto, surts plorant, la sang regalima cama avall per la nafra que t'has fet al genoll. Se t'escapa una rialla, aquell dia vas ser la reina de la casa i vas seguir els consells de Maquiavel sense saber ni tan sols qui era, desde el pare compungit per les llàgrimes de la seva estimada filla fins al batsol den Bernat que te mirava ambambat. O en aquesta on surts del safareig tapan-te amb les mans uns pits incipients que conviden a la voluptuosidad malgrat la vergonya que sembla passes. Ara l'anyores aquella vergonya, hi ha tanta dificultat per trobar rivals amb qui medir les forces que s'ha tornat avorrit caçar-los al vol.
Sempre tornes a aquesta capsa de fotos velles, son el millor refugi, per recordar-te que un dia vas ser pura, insegura, poruga, ilusionada i idealista, amb un món per descubrir. Aquella era la vertadera felicitat. Imaginar una vida per recorrer i un amor que t'hi acompanyés.
Apagas la llum, saps que avui dormiràs profundament.



Portishead – Glory Box