dilluns, 22 d’agost del 2011

siren@

Avui dematí, ahir, o fa tant temps, que ja no ten records...
a un capfico estiuenc
te has, vas, introduïr
a l'aigua familiar d'aquesta platja feliç.

Amb la il·lusió de la jugueta nova
uns patos o aletes per ser més fins.
Tan important és esser fins?

has, vas, bussejat/ar, tant,
que no saps quina hora és,
a quin dia estàs o l'any que corr.

Recorreguent els set mars
tot sol,
en principi, invisible pels altres peixos
sense menjar, sense beure,
just contemplant l'espectacle que hi ha devant tú.

Ingravidesa, temperatura, espai...
nedes, o he de dir busseges?
mil milles nautiques poden fer canviar el significat de un mot?

Comprovant com t’estires, com te fas gran
enmig de la inmensitat d’aquest mar
sense perdre la curiositat.
Veure com tot creix,
com t’adaptes a cada nova realitat.


La força de la llum te situa
dia, nit, setmana, any…
les distintes tonalitats te situen en la profunditat.


mil dues-centes trenta-sis espècies en aquest personal facebook marí.
Comprovat.
Hi ha taurons de qui te pots fiar
i peixos bleda de qui ten has de guardar
i molts, molts peixos, que ni fu ni fa
és per això que només son menjar?


Fa un minut, una hora…
o potser has perdut la noció del temps
i deu fer temps, perquè ja no ten records!!!
has, vas, aparegut/ixer sobre l’arena d’aquesta platja blanca
amb una cabellera llarga fins els peus
te has, vas notat/ar escrutat
un somriure net, la brillantor als ulls.

Ara,

en les seves mans recuperes la fisonomia d’abans
quan nin a l’aigua familiar de la platja feliç
descubries amb crits l’esència de la felicitat.


Jimmy Eat World – Littlething