PI

Una,  dues,  Tres, catorze, setze flors de taronger
jeuen sobre el llit d’aigua
del safareig que de molt petita vas veure construir
al pare i al fill, enmig de l’hort

els seus colors i olors te transporten,

als contes biblics de quan infant.

Han arribat fruit de la passió del vent

que cumplint amb un manament...
els ha depositads en aquest Lloc.

elles conscients de la seva part del treball,

deixaràn anar tota la nit, lentament el seu perfum
Han donat la seva vida,
per una petició que l’aire ha duit de molt lluny.

Es una maceració elaborada...

la lluna es fa plena, hi ha voluntat d’ajudar
Fins i tot el vent ha deixat de bufar,
ja ha cumplit i no es vol interposar...

A les voreres si acosten els insectes que descansant de la polinització,

volen viure la festa
admirats de la teva bellesa, agafen lloc

és l’espectacle de veuret devallar l’escala,
introduint el teu cos nu a aquesta aigua perfumada
que es decanta perquè entris,
te resfresca...
i tú, aliena a tot, te deixes anar

no ho saps emperò com veus,

provoques emocions.

Ryuichi Sakamoto – Sakamoto: A Flower Is Not A Flower

preparat?

quatre aspes juguen a engalsar-se,
tontes, no saben que mai s’agafaràn

jugant  fan ballar a un aire calent, que senyor ell,

no es movia per no gastar energia
ara, és impulsat per tot l’apartament
i tu encisat amb el perenne voltar...
respires,
pareix que ara si es acceptat
per aquest cos emparadalat pel baf.

Tens molt poques ganes de mouret, però ho has de fer

Que t’havia de dir que aquest juliol, hauries de fer un esforç
Les inercies te juguen males pasades.
El juliol sempre ha estat un més de contemplació...
aquest, no
no hi ha més remei

li dius a la suor, que te és igual, que venga amb tú

no t’enfades ...
i amb totes les ganes
t’aixeques i amb l’armadura del guerrer
surts al carrer
que tothom sabiga que hi ets

 St Germain – Sure Thing (Radio Edit)

tempesta

dos-cents quaranta-tres grans d'arena dels milers que hi ha en etern moviment, martellejen el cervell, que avui va a les totes...
erosionen la idea preconcebuda de que hi ha coses que son per sempre...

és una visió estereotipada,
facilment aceptada quan tot rula
quan tot va bé.

i si per una esquerda el desequilibri aflora?

amb la minuciositat de l'orfebre elabores l'estratègia
com si la comoditat perduda
comandes tots els elements per recuperar el regnat perdut.

emperò la incomoditat,
aquesta que per novedosa te manté nerviós
té en el nucli del ser
el punt de foc que te manté viu.

virtut o defecte?
depen de la experiència vital acumulada.

malgrat tot lo dit
ningú se salva de no dormir un parell de nits
quin afany de control !!!

després,
en la millor de les possibilitats...
l'erosió esdeve cincell
i ara, tres-cents vint-i-dos del mateixos grans que pul·lulen en aquest inmens rellotge
van donant forma dins el cervell, amb una nitidesa paradoxal, a un projecte
fa només dos dies, ambullat

neix de l'elíptica de vida, una nova passió
la il·lussió compareix de nou
i tu, vislumbrant la nova carretera
te poses a fer camí...
en aquest encara no el coneixies


Flash & The Pan – Walking In The Rain