les tiges moribundes que viuen als cossiols del corral
celebren amb sobtada erecció,
la pluja fresca
que amb algorítmica dansa,
reparteixes...
contentes,
arrabassades del tedi xafogós,
de la resignació,
de la pressió a la que els sotmet:
sol, fatiga i humitat
ets a la clastra de les fades
descalça, silenciosa, ballant...
a la vista dels elements
fins i tot del que no hi son presents
canta Chet i parla de ...
de la necessitat de ser forts.
Et recorda,
encara que el teu amant amic i amant sigui lluny
millor una mica de tristor
que no tenir res
