Un magma burdeus es mou alimentat pel foc de les entranyes...
hipnotitzad, l'observes aliè al perill
dret, mirant sense mirar,
fins que una esfera diminuta,
agotada de ballar aquesta infernal musica,
fuig, vola...
i es deposita sobre el teu braç despullat, desprovist d'escud.
La cremada, te posa en guardia,
i remenes, com a exercici de doma
d'aquesta tomatiga tratada amb foc d'infern.
Dins l'estructura escenogràfica de la cuina
tots els elements ordenats...
la sensació cómoda de l'espai propi,
te sents bé
medecina del caminar diari
de les ordinaries decepcions.
Les permutacions en la combinacio d'aliments, especies, sals, sucres...
com a clau per la forca de demà
deixant la resta a la inèrcia...
asumint la intensitat del repte.
Mil i una ides de que fer demà
missió? ordenarles!
malgrat la paradoxa
aquest espai t'ajuda...
prioritzar, ordenar, desestimar...
Bill Evans – Peace Piece
