Quan tires una pedra a un pou
esperes amb la indicació del so,
de l’avís que ha arribat
valorant, segons el temps,
la poca o llarga profunditat.
Així esperes que la inversió feta
en les decisions de la vida,
et donin les previsions somniades.
Sense la obsessió del desig de la arribada
et dones compte,
que més que el resultat final,
del que realment gaudeixes
és del plaer d'avançar.
Fas inventari dels desitjos aconseguits,
mentre alguns objectes s’amunteguen a llocs que ja no visites
de altres més humans
se'n dissipen les fesomies.
Com agulles a un paller
et resten les realment importants
els que pagaries amb la vida,
si fos el cas,
pel fet d'haver-ti topat
