febre

tota la ginebra que falta a la botella, se passetja per les venes,
amb una única missió:
neutralitzar la ansietat que duc damunt.
El fum de les cigarretes també ajuda,
teixeix una xarxa que emboira La visió del teu cos al cap
laboriosa feina aquesta d’enganar els pensaments...
maldament sigui per un moment.

Me fas sofrir, fent-me esperar i esperar...
cabró fill de puta
perquè amb mirades i paraules me fas creure que som única?
me boixes, i sent com la droga s’instal•la al meu cos
me condueixes pel pensament únic
I
després, me fas sofrir, fent-me esperar i esperar...

Si, és un joc divertit, quan manejes els fils
no, quan n’ets la víctima
ets el primer home que me fa sentir aquesta sensació.
Acostumada com estic a tenir-vos als peus, a que balleu...
Tu
Has arribat, vist, vençut...

I perquè tota la brutor s’esvaeix quant te torn a tenir a prop?
només pens en boixar-te, en tenir-te dins
quina mena de follia m’has inoculat?
que cony m’has fet?

fa sis dies que no en se res i ja he travessat els set mars
amb tota casta de tempestes
reduint les cridades dels amants, perdó, ex-amants
als vols molests i pessats de les mosques a l’octubre.

Avui, me vestiré amb aquell vestit que tant t’agrada
el que t’encén per dedins, com la turba encesa davall terra
i veuràs...

Chanel, Gucci, Prada... de la seva sinèrgia
en patiràs les consequències
no saps amb qui jugues...

abstreta en estratègies fatals...
no sents el timbre que ja fa tres vegades que sona
te salva el mòbil, era el darrer intent...
obres la porta
allà és
amb unes flors silvestres i aquest somriure que tant te posa
esboces un fill de puta
pegues un bot i l'hi entrellaces les cames per la cintura
i enrevoltes els braços pel coll
t’abandones...
i
sense baixar de l’Olimp
tanques la porta amb el taló dret
després de franquejar el llindar...

La Lupe – Fever