herència

Una clau a la ma, i tú, te preguntes, perquè?, perquè tú?

Un home vell mort, una cara emboirada pel temps,
el temps que fa que no sabies d'ell!

sorgeix un somriure en creure recordar...
calçons molt curts, xoquins i una bandolera amb bales i pistoles,
els ulls oberts com a plats,
devant un home que quant te veu, atura el que fa,
amb elegant parsimonia,
llevant-se les grans ulleres negres, guants...
i fent desapareixer el foc,
màgia?.

La porta enrrollable xirria, fa temps que no ha estat oberta,
de fet, els veins, curiosos, surten a mirar qui obre,
t'envaeix un núvol de pols,
contraataca a la llum, que entra i s'acomoda,
els elements allí guardats, es tapen els ulls
emperò aquesta els mostra nus,
i apareixen tota casta de eines, ferros doblegats, propostes...
el rovell impera, de fet és l'amo.

Van apareguent , més imatges,
cops d'encruia,
el foc, amb distints colors...
ferros, fustes, foc, cops... juguetes!.

I recordes els berenars a la ferreria mirant encisat aquell foc,
aquell home, amb la seva destreça,
com amb la ma es llevava la suor del front
i com fruia,
mostrant els seus sebres a un nin d'espectador.

Una llàgrima redola la cara,
ell te va presentar n'Stevensson, en Verne, en Tintín
ell te va parlar de un món gran
de homes amb a pell de diferent color...
amb ell vas saber que era la melangia,
de l'amor perdut...
cada dia recordat.

I ara tú, tens a les mans,
la clau d'allò que per ell era important,
la seva vida.

I malgrat deprés de nin ja no el vas veure més...
ell s'en ha recordat de tú;
va lligar el seu món amb la imatge de un nin,
nin amb qui es va sentir mestre,
quan tots els capvespres d'aquell estiu
anaves a berenar, a mirar, a escoltar...


Are you going with me?  Pat Metheny group travels