massa vegades reiterada questió.
i si només fos retòrica balsàmica?
cos voluptuós que te retorna a la efervescència!
emperò, aquesta:
aconsegueix envenenar l’esser florid de curiossitat.i accelerar, focalitzar,
agafar embransida...
és la intensitat perduda,
temporalment reviscuda en tota casta de somnisfins i tot quan dorms?
O sols és el fet de les distintes velocitats entre cap i cos?
I com aliment per l’esperit, equilibra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada