flames

Les flames exuberants de la torcha encesa s’introdueixen a l’esser adormit
la calentor el desperta de la llarga anestèsia de la resignació
i la vergonya que tant temps ha amagat en la foscor
reverdeix
ara és il·luminad per la llum ataronjada.

Elles, jugant,  amb la curiositat de un nin
es fan seves tots els detalls

De la por inicial a bussejar per la seva ànima

a la intensitat en que el cap carbura les mil possibilitats.
Tornar a l’esplendor un cos, fins ahir,  brut i abandonat.

Pendents de no apagar-se, avancen lentament,

provoquen pesigolles
la calor focalitza, la llum maximitza
i els fluïds brillen per mostrar el fons de la tristor
mucoses brutes i lletjes
incomodes en principi a l’exposició
posteriorment netejades per la suma de calor llum i il·lusió

Espasmes per l’entrada de l’aire fesc

després de la neteja
susceptibilidat  a l’aire tan net
necessitat de creure en la nova situació.

Després de tanta foscor

no pensa en recompenses
la claror amb que ara s’exhibeix  
tapa la golafreria de demanar-ho tot

Jamiroquai – Didgin' Out