ball

a un inmens saló acabat en punta,
milers de parelles ballen,
no els moviments en que estàs pensant, no
és un llenguatge nou?

Abandonats a un protocol

no hi ha pauta d’homogeneitat
entendre el perquè de les parelles...
és necessari?

Ballen una música que no els agrada

omplen un buit,
que no per invisible,
en redueix el tamany

Es junten per la mirada

i no sols la mirada animal, no.
N’hi ha d’altres...
diuen, agafem fort i no m’amollis!!!

Si entretanques els ulls,

els veuràs a tots nuus.
Si els tens oberts,
els veuràs amb distintes ropatges:
de feina, luxosos, padaços esquinsats...
i pretenciosos?
que importa,
això no condiciona la elecció, no
perquè si els tanques:
notaràs que tots van bruts
i
alla on abans veies filigranes en els bordats
ara tot son fils, defilagasats,...
carents de tota cromàtica del color.

Regna una percussió redundant,
sinergia necesaria en la constant dinàmica,
te diu que si no t’aferres fort:
vendran els déus en forma de remordiments.

Hi ha esbeltes figures que es mouen de presa
aparentment no tenen parella
voluntariamnet soles?
creuen que el rite del ball salvatge aprop dels bafles
els salvarà de desfilagar-se,
jjajajaaja.
 
decididament,
la ignorància és felicitat!!!
encara no ho saben,
també hauràn de comprar la salvació.



Wilco – Spiders