?

Dos nins juguen amb un ca petit a l’entrada de l’edifici

es guareixen de la pluja de fulles daurades,

son un regal del vent de tardor al trispol gris de formigó?

edifici vell amb manteniment deficient

ja res recorda temps passats

van ser gloriosos?

Olor a verdures bullides, carns greixoses al foc

es hora de dinar, i així i tot

res del que olores o percebs,

te fan salivar.

Pujes els escalons,

dibuixos infantils decoren una pared

va ser un dia blanca?

Es filtra pel finestró,

una dosi ínfima de llum natural 

t’ajuda a no caure

enfiles cap a la tercera planta,

tens cita.

Espitges el timbre emperò no sona

cops a la porta,

aquest sistema no falla mai

per un instant, silenci ensordidor

sents arrossegar els peus; s’acosta qualqú!

te obre la porta un vellet amb fisonomia familiar

te saluda pel teu nom,

que me coneixeu?

es clar, desde que vas neixer, contesta ell...

 Wilco – Art Of Almost