Eólia

A un cel fret d'hivern,
situada a la proa del vent;
amb uns cabells negres inacabables,
governant la nau, vas 

Vint-i-tres núvols de sucre blanc

s’interposen amb la certesa
que t’han de deixar pas

saben que és part del joc,

L’estela del moviment dibuixa,

l'espectacle del flamejar dels ropatges,
centenars de metres de teixits,
arribant fins a la popa del mateix vestit
propulsat per la voluntat,
del que vol romandre baix del teu braç,

Xiulant la sempre necessària música,

tintineig de les monedes ballant,

or circumval·lant,

a la teva bella cintura.

Sirena que m'atrapa,

liqüa l’elixir de tenir-te al costat.

The Police – Roxanne