També és acceptat el siular de la brisa maigenca entre les fulles verdes dels ametllers.
El sol alt i calent convida,tú només hi has de posar les adecuades condicions sensitives ...
Revius l'adolescècia quan feies el mateix camí amb la senalla anant a l'escola, només els mesos soleats abans de l'estiu.a l'hivern estava vedat, encara no estava asfaltat y el fang no casava massa bé amb les rajoles impolutes de casa, ufff la mare!!!
No era el camí més ràpid ni el més transitat... Si el més hermós, el més recordat .
Fou l'escenari escollit per trobar la necesaria intimitat per posar amb veu alta les primeres paraules sortides del cor, d'agafar per primera vegada la ma estimada,
de les primeres rialles conjuntes...
allà te vas embriagar per primera vegada del perfum que desprenia la proximitat del seu coll...
sens una botzina que te desperta de l'ensimismament
tens un 4X4 a qui fas nosa per passar
no distingueixes qui el mena, tampoc diu bon dia
el seu claxon fa que te sigui revelat un altre escenari més real
i
apareixen
residències fora d'escala amb tancaments com si fossin castells,
casetes velles i bucs sense acabar ...
devora la suposada suntuositat de algunes, conviuen terrenys amb els ametllers sense podar, amb les ametlles de l'any passat com a testimonis de l'abandó al quefer diari que requereix una terra plena de vida explosionada els mesos passats.
Hi ha cotxes vells rovellats, rodes usades amuntegades, papers a les voreres, brutor, plàstics vells...
men vaig
ja només me queda recordar...
situacions que ara se no repetiré mai més.
Ha quedat constatat
el que diversos autors ja havien dit
els únics paradisos
son el perduts
era aixó el que desitjavem quan adolescents idealistes imaginavem un món amb més llums?
The heart asks pleasure first (Michael Nyman)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada