metàfora?

Viviem a una casa a d’alt de un carrer amb molt de desnivell, quan tornava de l’escola sempre pensaba lo cansat que era arribar a ca nostra. Pel contrari, devallar era ràpid i l’esforç, mínim. Consistía en no agafar massa velocitat.

Els dies de pluja, me col·locava al portal desde on observava com tota casta de fulles, llavors, branques i qualque paper navegaven carrer avall amb considerable velocitat; un exercici recurrent era fer barcos de paper i seguir-los amb la vista carrer avall. 

En deixar de ploure i aprofitant l’encàrreg de comprar el pa o el que fos que es necessites a casa, abaix, al sedaç de l’imbornal del clavageram, hi havia tota casta de naus, ja fosin en forma de clovelles de ametlla, branques o vaixells de paper ideats per capitàns intrèpits.

Tot era una massa, ara carent de qualsevol bellesa.

Johann Sebastian Bach – Cello Suite Bwv1007: Prelude