un cafè a París

asegut a la cadira,
veient el tràfic de la gent
no fa calor, no fa fret, no fa vent,
no tens gana,
i després,
no has de fer res,

és un ball d’instruments

simfonia de resonàncies.
Cenitalment,
taques en moviment,
conjunt d’arrogàncies
intentant avançar cap a noves estances,
nuvols que no son terra ferme

observes,
i ara ets aquest
i més tard aquell
graciós joc
suplantar dèries.

i vas i dius:

vull una suscripció,

suscripció dels que caminen rient
pauta que compartiré
amb els qui per moments
aconseguiràn la fortuna de ser tocats,
lluitant per estirar com un elastic,
els moments en eternitats.


Serge Gainsbourg – Bonnie And Clyde