sobre un cable tensat per braços enfortits d’admiració;
els peus modelats,
enfortits pel temps,
i pel ballet sobre trispol de fusta lluent.
Amb la ma al cor:
he après pagant, emperòjuraria que ha arribat el moment,
moment d’aguantar-te la mirada
i desde allà abaix
acceptar la invitació i pujar,
si, ascendir...
Me permet que s’imposi la valentia!
malgrat que la frontera no està clara;amb la tosquetat de uns peus plans,
caminar pel fil;
desde la nova perspectiva,
observar-ho tot amb ulls nous.
Everything But The Girl – Good Cop Bad Cop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada