jurats?

com un nin que en festa major,
ulls tapats i caña,
fita les caceroles de fang;
tu, encegat per la realitat
pegues com un boxejador sonat a l’aire.

la enèsima decepció deixa anar la seva pudor
per un terrible error,
la ingenuitat com a guia,
vas creure en la honestitat de la proposta
com un peix malalt de vanitat,
picares.

no és res greu,
només t’acostes una mica més,
a la inhibició dels porus sensitius
aquells que de nin eren infinits
i que ara apoc a poc esgoten les existències

la rotació no s’atura
sol i lluna en els torns se bescanvien
oblida idò la calumnia
espolsa la pols i continua

Maximizing The Audience (Wim Mertens)