el fum dels clubs
on anàvem a gaudir
del que avui pràcticament és prohibit
Vesties vestits impossibles
amb aquella aura de misteri
que em feia envejat per tot home present
Enyor el fum
el fum que dibuixava aures
el mateix que t'emmarcava
davall la llum on el jazz ens embelesava
Viatjàvem, ens obríem a altre gent,
a altres mons
i el mateix fum amb distints aromes
ensenyoria la atracció animal que vivíem
Enyor el fum
el fum de la joventut
quan encara era de franc
quan en gaudia l'ànima
i no feia mal al cos
Ara no n'hi ha de fum
sols venedors
emperò el respir...
i com si fos ahir
et veig caminar,
arreglada, bella, animal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada