treva

Llépol com ets

de la blancor

entesa com a silenci;

Cerques en aquest color

la llum balsàmica,

interpretada aquí,

com a pomada cicatritzant,

Apaga la sed quan ets sents minvat,

i a força d'insistir,

de les seves conseqüències,

en relativitzes les errades

Llavors,

sols després:

guaites a la realitat....

i la carència destorbant,
ha fuita

ja no hi és,

ha escampat