A la nit fosca d'hivern
passes de tot a res
amb la rapidesa de l’esclat de un coet.
Aquesta celeritat,
expandeix la fortalesa,
si, la que endureix el caràcter.
Enllesteixes la motxilla,
repassant acuradament el que introdueixes,
no hi pot mancar res,
en la nova travessia del desert.
No es pas la primera
i segur,
que no serà la darrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada